Quan una ampolla d'aigua deixa de ser avorrida ...

A l'excursió que vam fer  fa uns mesos al Tela marinera amb la meva estimadíssima amiga d'aventures "costurils", entre d'altres coses, vam comprar uns kits per fer unes fundes per les avorrides ampolles d'aigua. Em va semblar una idea molt original i bonica perquè quan pares taula i hi poses coses boniques, de sobte veus una ampolla de plàstic una mica lletja (tot s´ha de dir) amb una etiqueta de plàstic amb dibuixos de muntanyes nevades (com no), en tons blaus, és clar, és el color de l'aigua no ? i una tipografia poc "requetebonica" i que no pega ni amb cola amb lo bonica que has posat la taula!! I és clar, una altra alternativa seria passar l'aigua a una altra ampolla de vidre més xula però quan fa calor i veus molta aigua, a mi em fa mandra anar passant aigua d'un lloc a l'altre i què caram, quan vaig veure la funda, hi vaig veure una bona sol.lució amb unes robes molt boniques i que trobo que fan primavera-estiu !! Les robes són les que anaven al kit però les vaig trobar ideals i amb les estovalles que tenim per a la taula de fora vaig pensar que hi quedaria genial... Ho he cosit a màquina i com que cuso de dimarts en dimarts... si em descuido, ho estrenem a la tardor!!

La trobo tan bonica que ara bec molta més aigua, tot el dia vaig amb l'ampolla a la mà. Fins hi tot, se m'ha acudit que en podria fer una per quan arribi Nadal, amb robes nadalenques podria quedar molt xula també, tot són idees.

Feliç començament de setembre !!

Per cert, veritat que hi queda bé amb les estovalles ?

I amb la calor... Vichyssoise de tomaca !!

Fa uns dies va ser l'aniversari de l'"enredo", aquest any alguns amics eren de vacances però no vam voler deixar de celebrar-ho ni que fós en "petit comité ."  Vam fer un sopar a la fresca a casa nostra i de passada va ser l'excusa perfecta per fer posar les piles a l'"enredo" i que em pengés les cortines de sac per la  barbacoa. Com que portem molts dies de calor insuportable, de suades inacabables, de malhumor enganxós ... vam decidir que no encendríem la barbacoa (  no fós cas que se´ns cremessin les recent estrenades cortines ) i vaig recórrer a un blog del que vaig rebent receptes  i que trobo interessant per la varietat de receptes que té per fer amb la thermomix, es tracta de Recetas thermomix. Feia uns dies que n'havia rebut una que em va fer la boca aigua... Vichyssoise de tomaca en recipients individuals pel sopar a la fresca !!

 

 

Us deixo la recepta per si algú s'anima...

Vichyssoise de tomaca

Ingredients:

600 gr. de tomaques madures

1 patata mitjana

85 gr. de porro ( la part blanca)

15 gr. de mantega

1 polsim de sucre

oli d'oliva verge

cigolet ( a la recepta original hi posen menta )

sal i pebre

El.laboració amb thermomix

• Rentar bé el porro i posar-lo a trossos dins el vas de la thermomix, afegir-hi la mantega i programar 5 segons, velocitat 5. Els trossets de porro que quedin a les parets, baixar-los amb l'espàtula.

• Un cop fet, programar 6 minuts, 100º, velocitat 1


• Mentre es va cuinant, aprofitem per pelar i passar per aigua la patata. Un cop neta, tallar-la a rodanxes una mica gruixudes i un cop passats els 6 minuts, afegir-les al got de la thermomix i programar 2 minuts, 100º, velocitat 1


• Rentar les tomaques, treure'ls-hi el peduncle i tallades a quarts afegir-les al got junt amb el polsim de sucre, la sal i el pebre.Programar 5 minuts, 100º, velocitat 1.


• Afegir l'aigua i coure 13 minuts, 100º, velocitat 1


• Passat el temps de cocció, triturar 30 segons a velocitat 5, després triturar 30 segons més a velocitat progressiva 5-7-9 ( jo he fet 10 segons a cada una d'aquestes velocitats )


• Passar per un colador de malla per tal de separar les pells i llavors


• Deixar reposar mínim 2 hores a la nevera


• Servir  i decorar cada racció amb un fil d'oli d'oliva, cigolet ( o menta ) i uns crostons de pa.

comentaris

per a decorar i acabar de condimentar cadascú hi pot posar el que més li agradi, per això, jo vaig substituir la menta pel cigolet i he pensat que uns encenalls de pernil salat també hi poden resultar ... imaginació al poder !!

Amb les quantitats que us dono, a mi em van sortir , els 6 gotets de degustació que veieu a la foto que com a part d'un sopar pica-pica resulten refrescants i originals o bé uns 3 plats.

vam repetir la recepta, aquest cop un plat per cadascú !!

 

un polsim de cigolet, crostonets i un fil d'oli

 

som-hi, que vagi de gust !!!

quan les herbes aromàtiques es converteixen en paraules i després ... en cortines per la barbacoa !!

Ja fa uns anys, no em vull arriscar a donar cap xifra perquè sóc una mica desastre amb la noció del temps, vam decidir que la gespa no estava feta  per a casa nostra, l'"enredo" ja té massa feina a anar a controlar que les muntanyes continuin al seu lloc, comprovar que continua sabent anar en bicicleta o anar a veure com està la temperatura de l'aigua de la nostra mar mediterrània o la de la piscina municipal. Així que una servidora, va decidir que el tema tallar-gespa-els-caps-de-setmana no entraria dins la meva llista de coses a fer, o sigui que ... el nostre mini jardí ha passat a ser...una mini-terrassa a la que nosaltres li continuem dient " JARDÍ". En un racó de la nostra "extensa" propietat, vam decidir  fer una zona de barbacoa  amb teuladeta i que fos un raconet boniquet on fer musclos a la brasa les nits d'estiu i carn  a l'hivern. El sant varó que ens ho va fer, va ser el meu pare i va quedar de fàbula, després de marejar-lo amb com posar les rajoles, les mides de les jardineres ... no us avorriré perquè ja el vaig avorrir prou a ell. Un cop acabada l'obra grossa, va venir el tema pintura i detallets i això ja sí que ha sigut l'obra de la Sagrada Família.

El passat mes de juny vaig començar les meves primeres classes "costurils" al " fet amb" i la idea era aprendre a cosir a màquina per fer les somiades cortines, així que després  d'un mes de picors amb la roba de sac i d'ampolles al dit de fer cadeneta ( que exagerada que sóc ) i més suors per la calor que feia, les vaig acabar. Com que el tema " Black and decker" no el porto massa bé, ja havíem  quedat amb l'"enredo" que jo les feia i ell les penjava. Finalment, després d'1 mes i 10 dies, les va penjar !!

La roba que vam triar va ser roba de sac que ens va costar 12 euros, un cop cosides les cortines segons les mides que necessitava i després d'anar millorant a poc a poc la rectitud a l'hora de cosir ( vaig fer carreteres rurals en comptes d'autopistes ), va arribar el moment de fer cadeneta amb el ganxet. Primer vaig fer una llista de les paraules que cosiria a la roba de sac i que serien herbes aromàtiques, després vaig triar una llana d'un gris marengo, a conjunt amb el color de la xemeneia de la barbacoa i les vigues del sostre, per fer-les i vaig anar fent tires de cadeneta que formaven cada paraula. Un cop les vaig tenir fetes, vaig agafar un sabonet d'aquells de marcar roba i vaig escriure les paraules en cada cortina per veure com quedaria i que no em quedessin les paraules enganxades, llavors a cosir s'ha dit. Això em va portar molta feina perquè estan cosides a mà i per a que la tira de cadeneta amb el temps no és doblegués, en comptes de cosir-les només pel mig, estan cosides per la banda de dalt i després per la de baix, o sigui que se'm va fer etern, era com cosir dues vegades la mateixa paraula. Em vaig preguntar MIL vegades per què les paraules que designen les herbes aromàtiques no poden  ser més curtes !!  Un cop cosides totes les paraules només em quedava  cosir uns botons de nacre de color vermellós com a punt per a les "i" i les "j" i al mateix temps donar-hi un toc de color. Quina emoció veure-les acabades, va ser de llagrimeta veure les fantàstiques "carreteres rurals", les paraules fetes a cadeneta i els meus primers botons cosits ( us prometo que no n'havia cosit mai ).

Als 12 € de la roba s'hi ha de sumar  5,50 € del ganxet i la llana, uns 2 € més del cordó i les pecetes en forma de ganxo que vaig comprar a la ferreteria per penjar-les i els botons que crec que em van costar uns 6 €, tot fa un total de 25,50 euritos ( si m'he equivocat no pot ser de massa ) o sigui que trobo que de preu han sortit molt bé i queden la mar de resultones oi ?? Si en comptes de botons de nacre es fa amb uns altres botons, que n'hi ha de més baratets, el preu baixa i si ja es té el ganxet també !!

I aquí la prova visible de que la nostra barbacoa  ha estat envaïda per herbes aromàtiques que s'han convertit en cortines ....

[gallery]

Ja sé que no estàn perfectes però em fa il.lusió saber que són la primera "cosa" cosida a màquina i automàticament el seu valor, per mi, ara és incalculable ; )  ... ja em veig despenjant-les cada cop que plogui per a que no es mullin perquè em farà peneta !! També m'hagués agradat posar més verd a les torretes per a les fotos però de la calor se m'han cremat totes les que vaig comprar !!

Per cert, les vam "inaugurar" oficialment el divendres passat per celebrar que l'"enredo" feia l'aniversari .. en breu, una entrada amb les cosetes que li vaig cosir en " secret" per a la seva festeta !!

Bon  i calurós dimecres de l'equador d'agost !!!!    espero que suporteu millor la calor que jo, a hores d'ara, crec que ja no sóc persona, que torni l'hivern si us plau !!!

"La llibreria de les noves oportunitats" i el meu romanticisme que es veu que s'esfuma !!!

Per Sant Jordi, em vaig autoregalar un llibre com cada any. Aquest any em vaig comprar " La llibreria de les noves oportunitats" de la Anjali Banerjee. Em vaig guiar per la conversa que vaig sentir "dissimuladament" entre la llibretera i una clienta, ja feia massa estona que donava tombs, hi havia massa gent i m'estava atabalant. La seva explicació em va semblar tan bucòlica que vaig pensar que me l'havia de comprar, a més la tapa em va semblar bonica: muntanyetes de llibres i una noia arropida dormint-hi a sobre, com a fons, una paret d'un color blau-verdós i el títol escrit amb unes lletres grogues que hi queda molt xulo. Posada a donar la meva opinió de la portada, l'únic que no m'agrada i que segur que deu tenir alguna explicació, és que la noia porta un vestit d'un verd molt afavoridor per les morenes però .... aquí arriba el "però", porta unes mitges fines de color negre ... amb una carrera no, una AUTOPISTA !! i és que cada cop que agafo el llibre, els ulls se me'n van  a l'autopista i mira que hi dono tombs però no li trobo el sentit que pot tenir, si és que en té. Trobo que trenca la dolçor de la fantàstica portada ; (

[caption id="attachment_484" align="aligncenter" width="195"] La llibreria de les noves oportunitats[/caption]

Però vaig al tema, L'Anjali és una escriptora que va néixer a l' Índia però es va criar a Canadà, per més tard  anar a viure a Califòrnia. La seva àvia era novel.lista i suposo que això va ajudar al fet de que als 7 anys escrivís el seu primer conte. Ha escrit algunes novel.les per a nens i un parell per a adults. La història es centra a l'illa de Shelter, petita i plujosa i és on va a parar la Jasmine per tal de fer-se càrrec de la llibreria de la seva tieta Ruma, la qual se n'ha d'anar a l'Índia per tal de curar el seu cor "cansat". La Jasmine s'està refent d'una separació fruit de les infidelitats del seu marit i viu amb la pressió de preparar una presentació per captar un client a la feina que té a Los Angeles i així, assegurar-se el seu futur econòmic.
La seva arribada a l'illa serà una nova oportunitat per a ella. La Jasmine vol donar nous aires a la vella, polsosa i desordenada llibreria, només  repleta de clàssics. El que la Jasmine no sap és que la llibreria té vida pròpia i aviat sentirà veus que no sap d'on venen ni de qui són. Aprendrà a estimar aquesta vella i misteriosa llibreria i els seus habitants, així com a interpretar amb ajuda d'ells, les peticions literàries dels seus peculiars clients. Tot això em va semblar súper bucòlic: un desamor, un començar de nou, una llibreria en una casa victoriana en una illa plujosa i petita, veïns peculiars ... i quines ganes que tenia d'una novel.leta així !! El problema, per mi, ha estat que tot, absolutament TOT, és previsible, no tens cap sorpresa i el que comença com a bucòlic i un tant romàntic ( no només romàntic en el sentit amorós ) se m'ha acabat convertint en un "apastelament" passat de voltes. Només arribar a l'illa s'enamora, la seva germana li dóna la notícia de que es casa i vol que l'ajudi a preparar la boda ( tomaaaaa detall de la germana que es passa pel forro que la Jasmine està recent separada i amb el cor trencat ), el seu cap que es presenta a l'illa per ajudar-la a preparar la presentació de la feina ( fa un viatge llarguíssim per estar-s´hi 5 minuts a la llibreria ), el seu enamorament amb un personatge que ja veus venir com acabarà ... podria continuar però no vull desvetllar més coses. La història és boniqueta però trobo que la mateixa escriptora l'espatlla, tot és massa perfecte al final, tot se sol.luciona, tot acaba bé. Ja està bé tant d'optimisme però la manera com narra el desenllaç... potser massa infantil (  hi té a veure el fet d'haver començat escrivint contes ? ). Aquí és on m'he començat a preguntar si és que m'estic quedant sense romanticisme o si l'hi he de dir a l'"enredo" que hem de fer les maletes inmediatament i marxar a l'illa de Shelter perquè allí la vida és de color de rosa. L'únic que no tinc clar, és si tenen massa muntanyes allí, perquè sinó, no hi voldrà anar.

El llibre està dedicat als llibreters, potser el fet de no ser llibretera fa que no m'hagi arribat al cor, potser és la meva pèrdua de romanticisme, potser la calor de l'estiu que altera el meu metabolisme i m'ha cremat la sensibilitat  o .... no acabaria mai !! el que sí he de confessar és que per un moment em van agafar ganes de tenir una llibreria com la de la novel.la però és clar, on visc, no hi ha cap mansió victoriana, ni els esperits dels escriptors clàssics s'hi passejen, ni els clients són tan guays ni peculiars, així que la cosa està una mica complicada! Però entenc que per a un llibreter potser el fet de llegir que s´hi feien  lectures de contes per a nens, trobades literàries setmanals amb els  clients ( això m'agradaria a mi) i ajudar a ser feliços als clients amb els seus consells, pot fer-los gràcia perquè imagino que s'hi identificaran.

Us deixo amb una frase del llibre que em va agradar ... " gaudeix dels moments mentre en tinguis " ( pag.61)  I amb aquesta frase  vaig a sentar-me al sofà, al costat de l'"enredo", a veure una pel.liculeta d'aquestes de diumenge al vespre i  encendré unes espelmetes ... a veure, si per casualitat, el meu romanticisme torna.

Bona nit de diumenge !!!

El reciclatge ha arribat als texans !!

Tinc la tendència a "reventar" els texans per dos llocs, o pel  cul o pels genolls. Dient això, deu semblar que encara vaig a l'escola però no és el cas. Sempre els compro més aviat estrets i ,tot i que de vegades són un pèl elàstics, no sé què faig que sempre arriba un dia que quan m'acotxo, noto un "crec" que em deixa el genoll al descobert, això en el millor dels casos, perquè pitjor és quan el "crec" el noto al cul !!

Estic convençuda que la culpa la té el rentat a la pedra aquest que els hi fan, que fa que quan els estrenes ja sembla que estan usats . Així que amb el temps, he anat fent recopil.lació de pantalons que m'encanten però que no em puc posar, i em fa una ràbia ....

Fa uns mesos, la profe de patchwork ens va proposar de portar pantalons que tinguéssim a casa  i que no féssim servir per tal de fer-nos un bolso. Primer vaig pensar, o millor dit, em vaig imaginar, un bolso texà una mica horrorós i passat de moda, no sé perquè em va venir una imatge tan horrorosa, així que no m'ho vaig agafar amb gaire ganes, però a mida que la cosa anava agafant forma, em vaig anar motivant. Per una vegada, podia aprofitar una mica més els texans que tan m'agraden i que "revento" tan i tan bé !!

Primer els vaig descosir i amb ajuda de la profe els vaig anar fent. El triangle que es veu a la part del darrera, la que correspon al cul, és un afegit que vam haver de posar perque al ser estrets i baixos de cintura, no quedava bé, feia una arruga com bufada ( m'explico una mica malament però no sé descriure l'efecte ) i per donar més amplitud per eliminar la bossa que feia a la part del cul, vam aprofitar roba dels camalls dels texans. Amb una roba de quadres més aviat grans, de vichy vermells i cru, i que vaig comprar a Sitges, vaig fer un afegit que surt per la cintura del pantaló i que trobo que queda molt xulo. Per al folre interior vaig comprar una roba vermella amb topets petitets.
Abans de posar el folre, vaig cosir unes cintes molt xules que vaig comprar al Fil D'or, a les butxaques dels pantalons i hi vaig aplicar uns cors amb festó acompanyats d'uns botons de nacre de color vermell, lila i un en color blanc trencat i en forma de cor.
Això va ser tota la "decoració" que hi vaig posar, jo ja en tenia prou, sóc poc folclòrica !! Llavors vaig cosir el folre i després de donar tombs i tombs a com fer les anses, vaig decantar-me per comprar unes cintes per fer d'ansa. Un cop més, vaig comprovar que tenim poc assortiment pel terme, així que no vaig tenir massa on triar. I per acabar de rematar el tema, em van ensenyar a fer una flor de roba, que vaig cosir en una de les anses. El resultat és aquest ....

[gallery]

M'ha costat acabar-lo però el resultat paga la pena oi ??

El efecto Star Lux i una conversa un tant peculiar

Aquest any els Reis em van portar un parell de llibres,  els van triar ells i jo no en tenia ni idea de quins serien, només la forma del paquet em va fer pensar en que m'havien portat llibres ... yujuuuuu ! Un dels dos va ser un llibre de tapa vermella, una mica kitsch però d'aquelles que ja se t'insinuen i et comencen a atraure, el següent pas, va ser llegir l'argument i ... oh !!! això pinta moooolt bé, tercer pas, l'autor és el registrador mercantil de Tarragona, o sigui que si tenia algun dubte podia anar allí i preguntar-li ( jejejeje, és broma, em moriria de vergonya ).

[caption id="attachment_457" align="aligncenter" width="195"] el efecto Star Lux[/caption]

La història ens explica que dos amics es reuneixen a la sala d'autòpsies, un és el Germán Casanova, patòleg que ha de practicar l'autòpsia i l'altre el seu millor amic, Tino Polo, el cos del qual, després de suicidar-se al campanar de l'església de Vinaròs, l'hi haurà de practicar l'autòpsia. És una conversa entre dos amics, a mida que va obrint i disseccionant el seu cos, anem coneixent la seva història que comença de petits i que acaba en aquella sala i en aquella situació. El que podria ser un drama, no ho és per la ironia i l'humor negre amb que l'autor ens explica els fets, més d'un somriure apareix a la teva expressió mentre el llegeixes i fets durs de la vida mateixa fa que els digereixis subtilment.

No m'ha semblat un llibre de lectura fàcil, mentre el Germán va practicant l'autòpsia va saltant d'uns fets a uns altres, en diferents espais de temps, llocs i personatges, i de vegades em sentia descolocada, però tot i això, només tenia ganes de continuar llegint, cada cop tenia més necessitat de saber què els havia portat allí. Per mi, no ha estat un llibre previsible però tampoc m'ho plantejava mentre el llegia, tan sols llegia i deixava passar les pàgines per endinsar-m'hi.

Ara que el digereixo i hi he estat pensant, si algú em pregunta què n'he tret d'aquesta lectura, puc dir que és una història d'amistat, d'aquelles de debò, de les que el pas del temps i les circumstàncies penoses de la vida, no la poden desfer. Amistat malgrat la diferència social, el Germán és el fill sense pare d'una adinerada familia i amos de la fàbrica del poble i el Tino és un fill de pescadors, submarinista que no conceb la vida sense el mar, però també hi ha forts llaços d'amistat amb el cosí del Tino, el Tito, la Rumore i una serie de personatges que van apareixent, transvestits, prostitutes de l'Est, fills de papà, segurates de discoteca, les mares dels dos cosins, una ginecòloga vídua però amb l'esperit del seu difunt marit rondant-la... tot plegat una mica absurd però que a mida que van apareixent, van configurant aquesta història d'amistat i  també d'amor, un amor passional i destructiu entre el Tino i l'Esmeralda ( la tia bona de torn que darrera aquesta imatge s'amaga algú amb secrets  perquè en aquesta història l'amor també és protagonista. M'ha sorprès l'autor i penso que és d'aquells llibres que potser amb el temps, en faré una altra lectura.

I per acabar, em permeto aconsellar-lo a qui tingui curiositat  per saber com és una conversa amb un mort, a qui vulgui riure amb un negoci inverosímil, a qui vulgui saber d'una història d'amor tormentosa, a qui vulgui conèixer més sobre les autòpsies i a com morir, a qui sigui d'un poble de pescadors i vulgui recordar la pròpia infantesa, a qui vulgui sentir la olor de mar, a qui vulgui baixar a les profunditats del mediterrani i de la seva pròpia ànima.

Descansi en pau ( Tino Polo )

P.d - Un cop més, un cop acabat el llibre, m'he quedat buida. Això em passa quan els personatges m'absorbeixen i em fan patir, ric amb ells , de vegades també ploro una miqueta o a llàgrima viva,tant, que després em costa respirar perque se'm tapa el nas. És com si fos la seva veïna durant unes setmanes, de vegades mesos i quan tanco el llibre i em quedo sense ells, els enyoro ! Així que com que sentia els símptomes d'enyoramenta, m'he saltat el dol i ja he començat a endinsar-me en la vida d'un altre personatge, aviso, aquest serà "pastelón", dels que prometen jejejeje !!

Barcelona, un examen i robes japoneses = dia rodó

Ahir vam anar  a la big city, l'enredo tenia l'examen final de certificació del màster que ha estat fent aquest any i em va demanar si em venia de gust acompanyar-lo ( sóc la seva "moral supporter" oficial ) i és clar, no m'hi vaig poder negar !! Mentres ell faria l'examen... jo aniria  a veure cosetes d'aquelles que m'agraden jejeje....

El  vespre abans  vaig estar buscant adreces de botigues de patchwork a Bcn però em vaig desesperar perquè em quedaven lluny del centre i no em volia passar el matí agafant metros amunt i avall, així que vaig decidir que improvitzaria segons com m'inspirés !!

Al matí ens vam llevar a una hora d'aquelles que els carrers encara no estan posats i a les 9 i poc ja erem a la city. Al tren ens vam trobar un conegut de l'enredo que ens va fer un viatge molt distret i amè, ha sigut una d'aquelles persones que són molt interessants de conèixer. A Sants em vaig acomiadar de l'enredo amb un: que tinguis "súper-sort" i jo vaig baixar  a Passeig de Gràcia. Com que per obres surts al carrer Aragó, vaig veure que em quedava una miqueta més a prop d'un dels meus objectius ... Oyambre al carrer Roger de Llúria, 92. La botiga és maquíssima i molt gran, només entrar hi ha tot de llanes, agulles i demés coses per fer punt i hi tenen 3 taules amb cadires molt xules, que no sé si són per fer punt o les tenen només per decorar.  A mida que t'endinses en la botiga, et vas trobant amb tot de robes per fer patchwork, llibres, cintes, botons... totes les coses imaginables que pots necessitar i més i moltes taules moooolt llargues on suposo que deuen donar classe ( com que era primera hora no hi havia ningú, només senyores comprant )

[caption id="attachment_433" align="aligncenter" width="225"] El raconet de les llanes a Oyambre[/caption]

Després de mirar i mirar no en vaig comprar cap perque buscava alguna roba especial i molt diferent. Temps enrera vam anar al Tela Marinera amb la meva amiga de somnis "costurils", el seu "farcellet" i el seu Sant espòs, acompanyar-nos i aguantar tot un dia només parlant de robes, betes, fils i màquines de cosir, li han otorgat automàticament aquest títol. Allí entre altres coses, vaig comprar un kit per fer una "cosa" per l'enredo i resulta que les robes que vaig triar el seu dia, ara no m'acabaven de convèncer  per fer la "cosa". Així doncs, amb la idea de trobar una roba divertida vaig anar cap a Dona al carrer Provença 256-258. És com una biblioteca de robes, les parets estan cobertes per estanteries plenes de robes però tot i haver-n'hi tantes, tampoc vaig trobar el que buscava.

[caption id="attachment_438" align="aligncenter" width="300"] i més parets amb milers de robes ...[/caption]

Quan ja anava a sortir de la botiga, l'enredo em va trucar dient que ja havia acabat i que ja teia els resultats ( és el que té la modernor d'ara, tot és molt ràpid ) APROVAT !!! Estava tan contenta que no tocava vores !!

Per celebrar-ho ens vam quedar a dinar per Passeig de Gràcia, crasso error, però el primer plat i els postres van estar la mar de bé !!

[caption id="attachment_439" align="aligncenter" width="225"] brownie 0 % calories jejejeje !![/caption]

Mentres dinàvem, jo anava donant-li tombs a les robes ... i gràcies a instagram i als contactes que hi pots fer ( he de confessar aquí i ara, que m'hi estic enganxant d'allò més ) una handmade girl que em cau d'allò més bé i que fa unes fotos genials ... és la que em va sol.lucionar el gran problema del dia....  "Vés a Nunoya ( carrer de la Palla, 6 ) allí trobaràs robes japoneses". Encara correm ara cap a la Plaça del Pi, abans de que ens tanquessin i amb el dinar que ens pujava i baixava ( és que ens estem tornant molt europeus  en quant a horaris i a la 1 ja estàvem sentats a taula). Només entrar ja vaig veuret que aquella SI era la botiga que buscava !! El millor de tot és que ja que anava amb l'enredo al costat i veuria les robes que comprava... vaig decidir passar-li la pilota:  " mira , de totes les robes que veus aquí, tria la que més t'agradi però no puc dir-te si et faré uns calçotets, unes aplicacions a les samarretes tècniques de córrer o una bandera per posar a la bicicleta, serà una sorpresa !!" Jajajajaja .... L'experiència va ser genial ,súper divertit veure'l mirant ,buscant i dient " ohhhhh aquesta, sisissi, noooooo, aquesta altra, aquesta si que m'agrada..." però la cosa va ser força ràpida, s'ha de tenir en compte que és home i que són més simples, pràctics i decidits que nosaltres!!  Aquesta va ser la roba que va triar .....

[caption id="attachment_441" align="aligncenter" width="225"] roba japonesa Lego[/caption]

Em va encantar, és molt divertida l i quan vegi per a què és ... encara riurà més, la tria va ser genial per al que vull fer, jo no l'hagués triat millor!! Ni s'ho imagina i jo tampoc puc escriure-ho perquè és el primer que llegeix els meus posts !! En poc més d' 1 mes la gran sorpresa es desvetllarà. Quan hi penso ric sola ; )

Mentrestant, jo vaig escollir aquestes... encara no sé què en faré però de segur que ben aviat trobaré alguna cosa per fer !!

[caption id="attachment_442" align="aligncenter" width="225"] robes japoneses ... com m'agraden !![/caption]

[caption id="attachment_443" align="aligncenter" width="225"] aquesta em té enamorada ... crec que faré una funda per al portàtil !![/caption]

[caption id="attachment_444" align="aligncenter" width="300"] és que no puc deixar de mirar-me-les !![/caption]

I per acabar d'arrodonir el dia .... visita a Gadgets & Cuina

[caption id="attachment_445" align="aligncenter" width="300"] motllos de les meves passions: cosir i la rebosteria ![/caption]

Va ser un dia genial !! que passeu un bon dijous !!!